Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Catalunya-Espanya, esperança i frustració !!

Catalunya, Espanya, esperança i frustració. Article d'opinió d'en Pep Cassany
A casa, conservadors. Els pares varen viure la guerra. I si els avis la varen patir, per ser del bàndol que la va perdre, poca cosa més que temor podien infondre als seus fills.

Recordo les primeres discussions de política amb el meu pare. Bé, discussions poques. Feia servir la manera de fer que coneixia. O sigui, dictadura. No es podia parlar d'independentisme català, com a molt, nacionalisme. Les esquerres són dolentes, varen matar a molts de capellans!!

Potser vaig ser precoç, però religió i dictadura la vaig posar al mateix sac. No entenia massa el que deia "la pela" (Caudillo de España, por la gracia de Dios). O sigui, que vaig abandonar ràpidament el conservadorisme per passar-me a un pensament més progressista.

En Lluís Llach i la nova cançó, era la meva font d'informació per conèixer com pensaven molts d'altres com jo. Quan l'escoltava a la meva habitació, una remor independentista s'esmunyia per tots els racons de la casa.

El primer vot, per l'esquerra. Tot i això, vaig recórrer els mítings de tots els altres candidats, L'Entesa per l'esquerra catalana, el PSC, CiU, PSUC i fins i tot al de la Falange. Quina por que vàrem passar!! En Santi i jo pensàvem que d'allà no ens en sortíem.

Amb els anys, cap dels presidents d'Esquerra no m'omplien. Sempre hi havia una cosa o l'altra on fotre la pota. Els nacionalistes catalans, amb CiU fent-ne bandera, lideraven la veu del poble a Catalunya. Conservadors!! Em semblava que es movien per la pela. Ara pacto amb un, ara amb l'altre, i tornem a començar. D'ací n'hem tret un bocí, de l'altra un tall més i com més els necessitin més gran serà el tall de pastís.

Tant és així, que llepant, llepant, se'n van "cardar la vaca". Mentre l'economia anava bé, uns per aquí i els altres per allà, tots xuclant de la mamella. Els uns, de bones maneres, educadament i amb gràcia. Els altres, com a grans xoriços que no s'amagaven ni de Déu.

Quan la vaca és morta, comencen a despertar. Escolten al poble i de cop, s'adonen que tots cridem el mateix. Independència!!, caram, quants independentistes hi ha!

La pela és la pela!!, i això ho sap tothom. Allò que fa anys i panys que anem dient ... Paguem molt per tot ... Nosaltres no som com els bascos, ells recapten, nosaltres administrem el que ens donen, etc.. Com ha acabat tot plegat? doncs senzillament, la gent tipa de corrupteles i retallades, ara diu prou i per vergonya ja no vol ser espanyol. Vol ser Català independent! que si els nostres ens roben, si més no, tot queda a casa.

Jo en dic, independentistes de butxaca. I als que venim de la utopia, en dic independentistes de cor. Si als primers els arreglessin bé els problemes econòmics, ja es conformarien en continuar a l'Espanya. Ara bé, als que hi som per raons ideològiques i de tot cor, no hi ha pacte que ens serveixi.

Abans no em despisti: Gràcies President Mas. Vaig creure que havia de fer-li costat i fins avui, no m'ha decebut i això, en els temps que corren, ja és molt.

El President m'ha fet creure en la seva persona. M'està deixant bocabadat. Si el pare fos viu, no podria creure-ho. Crec, que nosaltres no sabem a on ens porta, però ell sí. Si té cartes amagades o no, no ho sé !, però la claredat i determinació del seu missatge em fa somiar.

Per tant, ara torno a tenir esperança de veure i viure un dia, en una Catalunya Independent. Pocs anys enrere ho creia utòpic. Més aviat, romàntic. No em creia que tots plegats ens suméssim en un sol crit per reclamar Independència.

Si el pare fos viu, segurament per les experiències viscudes creuria que tot plegat acabarà en un procés frustrant.

Prefereixo viure aquesta possible frustració, que voldrà dir, que ho hem intentat, que no pas continuar aquella bonança on tots mamaven de la vaca i on ningú es preguntava de qui era la vaca.

Somiem! Clar que sí!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari