Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Dear Obama, we just want to Catalonia vote. Sólo queremos votar ! Només volem votar !

Catalunya vote
Dear Obama, we just want to Catalonia vote

Tip i fart dic prou! Volem votar!, i encara que no es reuneixin les condicions legals necessàries per exercir el meu vot, el 9 N jo aniré a votar.

Em presentaré al meu col·legi electoral, allà on suposadament hi hauria d'haver una urna. Em quedaré assegut davant la porta, pacíficament, esperant que s'obri la porta que ningú no obrirà. Miraré al meu voltant si d'altres com jo s'han sumat a aquest pacte silenciós de ser molts els que, pacíficament, reclamem el nostre dret a expressar la nostra opinió.

No hi haurà fotògrafs, ni càmeres. Els mitjans tindran prou feina per cobrir la No notícia. Catalunya s'aixeca per a reclamar que les urnes surtin al carrer.

Des d'ací faig una crida, a la família, als amics, als coneguts i a tothom que vulgui llegir aquest escrit: Fem-nos veure i sentir. El món no està pendent de nosaltres però ens mira de reüll. En democràcia, no permetre expressar al poble, com a mínim, és a-legal.

No ens tenen por, ni respecte. Saben que el NO està blindat per la Constitució Espanyola i que, excepte una Declaració Unilateral d'Independència dels catalans, no podem fer res més.

Ens coneixen prou bé per saber que no ho farem. Que no volem quedar aïllats i exclosos d'Europa.

Parlem molt, massa, per no fer res! Tenim massa por.

Es pot acabar com sempre. Els nostres governants pacten nous acords de mínims. No sé si es dirà pacte fiscal, pacte de Barcelona o "operació puputs"!

Sé segur que estem fent el que s'ha de fer, seguir les vies legals. I també estic convençut que els nostres representants saben perfectament el que no ens deixaran fer. Ningú els podrà retreure no haver-ho intentat. Fins i tot, es tornaran a presentar davant nostre en unes noves eleccions democràtiques per a escollir un nou parlament, que aquest cop Si, haurà de tenir l'encàrrec clar i Català del poble per a continuar el "procés".

Sembla que qui dia passa anys empeny, i així es comença el camí. El viatge a Ítaca serà llarg, molt llarg, caldrà veure si en el camí no es defalleix i es vol tornar enrere, deixant novament la independència de Catalunya com a un destí llunyà i fins i tot, utòpic.

No cal cridar, són sords. Ni despullar-se, no hi veuen.

Hem triat ensenyar les nostres vergonyes al món i qui avui en fa ressò, quan demà passi la bravada, ens deixarà a l'oblit.

Ningú més que nosaltres mateixos podem procurar bé per nosaltres mateixos.

Companys, que voleu fer?, endavant amb la DUI o fem marxa enrere? Tants caps, tants barrets. O sigui, com que realment no sabem quants som els del SÍ i quants són els del NO, aquells a qui se'ls ha anomenat la majoria silenciosa, a l'actual Parlament de Catalunya li cal decidir.

Prou de judicialitzar la política. Prou impugnacions i recursos. Prou de planejar demandes davant els tribunals d'Europa o del món.

O ho fem ara, o no cal fer-nos mal intentant-ho.

Sembla més que probable que aquesta situació acabi enquistada, que ningú sigui capaç d'extreure el tumor pel risc que comporta.

No podem emmirallar-nos amb el Quebec o Escòcia, vist que els seus estats provenen de llargues tradicions democràtiques i la nostra, no ho és.

A hores d'ara, continuem regentats per un Rei, que ningú ha escollit i que no se n'adona vergonya de fer servir aquest "estatus". Ningú amb dos dits de seny, hauria d'acceptar aquesta representació medieval en ple Segle XXI. Democràcia sota una corona dinàstica?

Molta de la gent que creu en la Independència per Catalunya m'ha fet saber que realment el que vol és un nou país, noves lleis i noves maneres de fer. Fer, cau i net, a ran i arreu. Acabar amb la corrupció política. Volem saber-nos escoltats. No volem que ens imposin les seves propostes sinó, que ells recullin les nostres propostes i aquestes siguin aplicades.

Volem gestors professionals en les àrees més compromeses. Digueu-li economia, sanitat o educació. I polítics no professionals, propers, triats un a un, que tinguin data de caducitat i que puguem aprovar o suspendre en cada elecció.

Somiant, som lliures. Benvinguts a la República Democràtica de casa nostra.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Cap comentari

Desa el teu comentari