Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Cumbaià Déu meu Cumbaià



Vine aquí, Déu meu, vine aquí. Aquest seria el significat si seguíssim la traducció que proposa la Wikipedia, tot i que no hi ha cap entrada en Català que li atorgui cap definició del significat. Prové de la lletra d'una cançó, sembla ser, provinent de la cultura afroamericana de començaments de segle XX i concretant, Cumbaià, del terme angles " Come be here " .

Els cumbaià entenc, és una forma d'identificar a una tribu urbana dels '60 i '70 de la que a hores d'ara continuo formant-ne part. Ara hi ha hipsters, muppies, frikis, skaters o cinquanta altres termes anglosaxons que defineixin una determinada moda. No sé si ells resistiran tant.

M'agrada recordar als cumbaià com aquelles colles d'amics que, al voltant d'un foc de camp, amb les guitarres a les mans, cantaven cançonetes o himnes que predicaven un bé comú, amb lletres de caràcter religiós o reivindicatiu. Quin cumbaià no ha tingut un cançoner amb "l'estaca" o "fent camí"?.

Encara que el camí és llarg, ple de rocs i difícil de suportar, íntimament els cumbaià continuem fent-nos petits quan escoltem les nostres cançons, les que ens uneixen al voltant d'un foc o les que ens entrellacen els vincles emocionals per aconseguir un món millor, un món utòpic.

A l'univers, què hi ha més important que les persones que ens estimen i estimem?
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor




1 comentari:

  1. Mira, no sabia què dir-te però em feia molta gràcia dir-hi la meva perquè, malgrat tot, i ara que ho dius, jo també sóc una mica cumbaià.

    Bueno veig que ja mhe enrotllat massa, però la gràcia era contestar-te amb una de les meves cançons.

    Ningú no comprèn ningú però nosaltres som nosaltres i volem un món millor.
    Amb un cel net d'amenaces amb tres núvols per quan plou, amb el mar a quatre passes i els que som companys i prou.

    Tx

    ResponElimina

Desa el teu comentari