Us hi volem a tots !
La tertúlia del sopar d'aquest dissabte va ser moguda!
M'agradaria explicar-vos que dues ampolles de la DO. Montsant varen tenir la culpa. Segurament!, vés a saber.
Deslligades, esmolades, es feien servir les paraules com a dagues per a combatre els arguments dels qui asseguts a taula, escoltaven primer amb interès, seguit per la indiferència, a dos lleons enfrontats, abraonats, l'un damunt el coll de l'altra, sense escoltar-se mútuament els arguments, ni encomanar-se a la Mare de Déu, per voler convèncer a tothom que la seva teoria és la millor i així tots plegats saber, per on continua el procés d'independència.
Creus que Catalunya esdevindrà independent?, sí!, si però!, si, amb el procés engegat!, doncs encara que jo ho desitgi de tot cor i al diable vendria la meva ànima, jo crec que no ... Vàrem contestar els comensals a tan delicada pregunta.
Totes les respostes són bones doncs el futur és incert i obert a qualsevol de les variants. Quin greu em sap que això no sigui com una quiniela de futbol, que marquis el resultat que tu creus i dues variants per si de cas.
També em sap greu no haver convidat a tan delicat menjar i beure a altres coneguts, que també els he sentit parlar o escriure, sense ofendre, ni tan sols ser contestats, parlar en veu alta i explicar-nos que per a ells, encara que no els agradin els polítics que allà i aquí ens representen, ja els agrada ser Espanyol i si senten identificats.
Com m'agradaria un diàleg, on uns i altres expliquéssim les il·lusions i les pors, per quedar-nos o marxar d'aquest Estat Espanyol. Un diàleg, no un monòleg. Una postura oberta, per voler escoltar i entendre a qui tens al davant. Sense ofendre, ni voler convèncer.
Si entre família, amics i companys ja comencen a radicalitzar-se les postures i amb aquest post he de demanar diàleg, que passarà més endavant, si a hores d'ara, tot just ha començat i va per llarg. Com pot acabar el procés per convertir-nos en un nou Estat d'Europa? Què passarà quan fent valer la democràcia d'una persona, un vot, hi hagi una majoria que venci per poc i comencem a sentir-nos vencedors o vençuts?
A tots plegats, seny. A casa us hi volem a tots!
Deslligades, esmolades, es feien servir les paraules com a dagues per a combatre els arguments dels qui asseguts a taula, escoltaven primer amb interès, seguit per la indiferència, a dos lleons enfrontats, abraonats, l'un damunt el coll de l'altra, sense escoltar-se mútuament els arguments, ni encomanar-se a la Mare de Déu, per voler convèncer a tothom que la seva teoria és la millor i així tots plegats saber, per on continua el procés d'independència.
Creus que Catalunya esdevindrà independent?, sí!, si però!, si, amb el procés engegat!, doncs encara que jo ho desitgi de tot cor i al diable vendria la meva ànima, jo crec que no ... Vàrem contestar els comensals a tan delicada pregunta.
Totes les respostes són bones doncs el futur és incert i obert a qualsevol de les variants. Quin greu em sap que això no sigui com una quiniela de futbol, que marquis el resultat que tu creus i dues variants per si de cas.
També em sap greu no haver convidat a tan delicat menjar i beure a altres coneguts, que també els he sentit parlar o escriure, sense ofendre, ni tan sols ser contestats, parlar en veu alta i explicar-nos que per a ells, encara que no els agradin els polítics que allà i aquí ens representen, ja els agrada ser Espanyol i si senten identificats.
Com m'agradaria un diàleg, on uns i altres expliquéssim les il·lusions i les pors, per quedar-nos o marxar d'aquest Estat Espanyol. Un diàleg, no un monòleg. Una postura oberta, per voler escoltar i entendre a qui tens al davant. Sense ofendre, ni voler convèncer.
Si entre família, amics i companys ja comencen a radicalitzar-se les postures i amb aquest post he de demanar diàleg, que passarà més endavant, si a hores d'ara, tot just ha començat i va per llarg. Com pot acabar el procés per convertir-nos en un nou Estat d'Europa? Què passarà quan fent valer la democràcia d'una persona, un vot, hi hagi una majoria que venci per poc i comencem a sentir-nos vencedors o vençuts?
A tots plegats, seny. A casa us hi volem a tots!
Cap comentari
Desa el teu comentari