Jo confesso

Jo confesso,

No crec, però deixo que d'altres creguin.
Del blanc al negre no només hi veig grisos sinó tots els colors.
Que m'agrada el que m'agrada i no deixo de provar, per saber si encara m'agrada o m'agradarà.
Seure en una cadira de vímet, davant la taula d'un cafè i mirar com passa la gent.
Aprendré tard o d'hora, quatre acords davant d'un piano.
Parlaré anglès com els indis.
Seuré al cim d'una muntanya amb la companyia d'un bon llibre i gaudiré de mi mateix.
Després de caure de l'escala, vull tornar pujar graó a graó i conquerir els meus somnis.
Tornaré a enamorar-me bojament, amb el cap damunt les espatlles.
Faré camí i deixaré la pols a les xiruques.
Sentiré l'aire esmunyint-se pel meu rostre mentre viatjo acompanyat.
Ensopegaré amb la sort.
Viuré el que no està escrit.

Tinc raons inconfessables per no confessar i així, m'amagaré en el meu jo, per deixar-te a tu intuir, com voldràs que sigui el teu demà.

Si t'agraden el reptes, aventura't amb mi.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com