Safari - un relat curt de l'amor i el sexe a partir dels solters de més de 40
Des del meu lloc de guaita, no em calen prismàtics per observar com es mouen les bestioles, els caçadors i tota la parafernàlia que l'envolta.
Primer, cal lloc i hora de trobada per assignar a cadascú el paper de guia, conductor, caçador o presa. Tots i totes ben guarnides d'acord al paper que hem decidit executar. Fetes les adients salutacions i presentacions entre rialles i comentaris en grupet, es formen les primeres impressions per acostar-se al tête a tête.
Ara ja saps com es mouen els companys i companyes. Tots tenim el nostre rol dins el grup i en aquest bloc d'apunts, començo a esbossar les atribucions de cada participant.
Organitzadors de l'esdeveniment: Són els encarregats de fixar els límits del terreny de joc, restaurants, pubs i discoteques recomanades. Disposen de capacitat de convocatòria i talent per triar la temàtica i l'univers per on ens mourem. Vetllen perquè tothom s'ho passi bé. Elles no es poden descontrolar.
Guies i conductors: Veterans de mil trobades. Coneixen la jungla i les bestioles com ningú altra. Saben que són objectes de les mirades de tothom. Mouen fotògrafs, curiosos, la caça i els caçadors de costat a costat. Duen les escopetes amb mira de precisió i no llencen el tret a excepció que la peça s'ho valgui o erri el tret el novell de torn.
Caçadors/es, de tres o dues potes, abans de sortir de caça, engreixen l'arma, preparen detingudament la munició i parlen entre ells i elles per saber a cadascú quin blanc li pertoca aquella nit. Segurs de l'èxit de la cacera, preparen la casa per si els cal celebrar-ho a la tornada.
L'àguila guaita de tan amunt que li costa triar entre tanta abundància de carn. A vegades, s'acaba menjant a la rata quan podria haver caçat una pantera.
Els corbs es mouen per totes bandes, observen si poden picar ací i allà. Vigilen com la lleona es menja el cérvol i de tanta por que els fa, si no marxen, acaben per menjar-se els cucs.
Els voltors, tips d'esperar carn fresca només els queda l'opció d'atipar-se de carronya o deixar passar un altre dia per tastar el regust més amarg del mort que ningú vol.
Lleones, reines de la selva, inabastables. Panteres, devoradores d'homes i nens. Zebres, camuflades a la manada. Rinoceronts, bèsties salvatges amb males puces que t'amenacen quan te'ls mires. Elefants, grans i grassos, amb qui comparteixes simpatia però no aniries a fer un tomb. Serps, verinoses, pèrfides, llefiscoses. Mones i ximpanzés, juganeres de tu a tu i perilloses en grup. Cabres, cabrits i cabrons, xais degollats. Girafes....
Finalment, els caçadors de fotografies, observadors de la bona marxa de l'esdeveniment. Se'n guarden prou de disparar furtivament si no volen ser atacats per les feres perilloses. Més aviat, disparen quan les bestioles s'agrupen a la barra per beure, somriuen i criden, abans no decideixin llençar l'atac d'una a l'altra per menjar-se'ls aquest vespre.
No em caldria explicar que fan els nadius. Guaiten. Miren, escolten, observen i callen.
És dissabte i per tant, nit de caça major. No us confongueu, no sóc a la Sabana Africana, no cal recórrer tantes milles de distància, ni emprar tants recursos econòmics per participar en un Safari. Es mouen pels voltants de casa, de bar en bar o en pubs i discoteques.
O sigui, ja ho sabeu. No cal marxar lluny per participar de safari, només cal que sortiu un dissabte a la nit amb una colla de solters i solteres de Girona, fanàtics de la cacera.
Primer, cal lloc i hora de trobada per assignar a cadascú el paper de guia, conductor, caçador o presa. Tots i totes ben guarnides d'acord al paper que hem decidit executar. Fetes les adients salutacions i presentacions entre rialles i comentaris en grupet, es formen les primeres impressions per acostar-se al tête a tête.
Ara ja saps com es mouen els companys i companyes. Tots tenim el nostre rol dins el grup i en aquest bloc d'apunts, començo a esbossar les atribucions de cada participant.
Organitzadors de l'esdeveniment: Són els encarregats de fixar els límits del terreny de joc, restaurants, pubs i discoteques recomanades. Disposen de capacitat de convocatòria i talent per triar la temàtica i l'univers per on ens mourem. Vetllen perquè tothom s'ho passi bé. Elles no es poden descontrolar.
Guies i conductors: Veterans de mil trobades. Coneixen la jungla i les bestioles com ningú altra. Saben que són objectes de les mirades de tothom. Mouen fotògrafs, curiosos, la caça i els caçadors de costat a costat. Duen les escopetes amb mira de precisió i no llencen el tret a excepció que la peça s'ho valgui o erri el tret el novell de torn.
Caçadors/es, de tres o dues potes, abans de sortir de caça, engreixen l'arma, preparen detingudament la munició i parlen entre ells i elles per saber a cadascú quin blanc li pertoca aquella nit. Segurs de l'èxit de la cacera, preparen la casa per si els cal celebrar-ho a la tornada.
L'àguila guaita de tan amunt que li costa triar entre tanta abundància de carn. A vegades, s'acaba menjant a la rata quan podria haver caçat una pantera.
Els corbs es mouen per totes bandes, observen si poden picar ací i allà. Vigilen com la lleona es menja el cérvol i de tanta por que els fa, si no marxen, acaben per menjar-se els cucs.
Els voltors, tips d'esperar carn fresca només els queda l'opció d'atipar-se de carronya o deixar passar un altre dia per tastar el regust més amarg del mort que ningú vol.
Lleones, reines de la selva, inabastables. Panteres, devoradores d'homes i nens. Zebres, camuflades a la manada. Rinoceronts, bèsties salvatges amb males puces que t'amenacen quan te'ls mires. Elefants, grans i grassos, amb qui comparteixes simpatia però no aniries a fer un tomb. Serps, verinoses, pèrfides, llefiscoses. Mones i ximpanzés, juganeres de tu a tu i perilloses en grup. Cabres, cabrits i cabrons, xais degollats. Girafes....
Finalment, els caçadors de fotografies, observadors de la bona marxa de l'esdeveniment. Se'n guarden prou de disparar furtivament si no volen ser atacats per les feres perilloses. Més aviat, disparen quan les bestioles s'agrupen a la barra per beure, somriuen i criden, abans no decideixin llençar l'atac d'una a l'altra per menjar-se'ls aquest vespre.
No em caldria explicar que fan els nadius. Guaiten. Miren, escolten, observen i callen.
És dissabte i per tant, nit de caça major. No us confongueu, no sóc a la Sabana Africana, no cal recórrer tantes milles de distància, ni emprar tants recursos econòmics per participar en un Safari. Es mouen pels voltants de casa, de bar en bar o en pubs i discoteques.
O sigui, ja ho sabeu. No cal marxar lluny per participar de safari, només cal que sortiu un dissabte a la nit amb una colla de solters i solteres de Girona, fanàtics de la cacera.
Cap comentari
Desa el teu comentari