Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

En bona companyia



Hi ha senyors i senyoretes que es fan grans i tot així, hi ha qui no s'adona que hi ha una primera vegada per a tot. Vigila amb el que desitges perquè els somnis es fan realitat.

El "tic-tac" del rellotge biològic s'escolta cada cop més i més fort, i en una taula amb senyors que creu tenim més de cinquanta, de solters, pocs i separats o divorciats sense fills, cap. Vés a saber els tombs que faràs en aquesta vida i que aquesta nit t'ha provocat l'Escurçó negre.

Això si, tant se li fa quedar bé com mal. Si el piset té més de cent cinquanta metres quadrats, allà podem fer-hi la primera festa. En tot cas, com t'ho faràs sola i amb set senyors? No pateixis, set contra un, merda per cada un i no per això et titllarem d'antisocial.

Qui a la taula anuncia el mateix estatus social, solteria i edat semblant, li falta empenta per lluitar per la mossa, qui em comenta, que li agraden els "Bollicaos" i en tot cas, els dònuts perduts a la cartera i per tant, vés a saber, potser encara ha de néixer qui li ompli la panxa de papallones. S'examina de química al pretendent i coneixent-lo i observant, la diferència d'elements que el diferencia amb la mossa, l'explosió està assegurada, si és que un dia la bomba detona amb el rellotge del compte enrere.

Tant t'ha afectat l'escurçó negre de déu graus o és aquesta la teva manera de riure't de la vida? S'encomana el riure talment com un badall, que en tot cas, tot i aixecar-me d'hora, encara no ha sorgit per la boca, cap queixa de ressaca ni dits atrofiats.

Lentament el temps transcorre i al carrer, cap fumador fa la pausa del cafè. Puc perdre'm detalls pel relat d'aquest matí i per tant, corro cap dins per escoltar nous consells de qui l'experiència els ha fet mestres en la pesca de l'art. Tard, en tot cas, demano els apunts als companys de pupitre i pregunto - què ha dit el Senyor mestre? - i em responen que proposa caçar les papallones gràcies al lament i la desgràcia que ens permeti demostrar-nos davant qui va ser titllat de sexe dèbil, com bordegassos malaltissos que proposem cançons romàntiques i enyorem les carícies del passat. Ja us dic jo que, per lliçons com aquestes, és millor no agafar apunts.

Cal anar per feina i pagar el compte abans no ens tanquin. Tallat de Baileys, més vi, seny, hipoteques i bona companyia.




Cap comentari

Desa el teu comentari