Blau, verd, vestit de flors.

Blau.

Blau verd il·luminat per les darreres espurnes de sol que mentre decau, s'esmunyen per les escletxes d'un núvol solitari alçat damunt el mar mediterrani, amb destí a l'infinit, guiat per la tramuntana.

A dos pams de mi, la fragància del seu perfum, recorre i salta la distància per despertar els meus sentits.

Res és per sempre i gaudim del moment. Sense presses, atraus el que projectes i les teves paraules em provoquen saber més de tu.

Potser no, potser no en tens de pressa i per tant, em guardo prou de les temptacions dels meus impulsos, sotmesos a les raons del pensament i víctima de les vides viscudes. Interiorment, reclamo el meu dret a contradir amb actes, les meves paraules, tornar a enamorar-me i viure.

Golós d'explorar i conèixer a la dona que amb mi camina, reprimeixo la veu del meu dimoni que em xiuxiueja a cau d'orella, "acosta't i pren-la per la cintura, viu al dia".

I a tu, que et provoca?

Has arribat fins aquí perseguint el teu somni i fer més gran el teu món. Carregada d'il·lusions, pors, desconeixences i temors, calçat nou, afrontes la muntanya i gaudeixes del camí, quan desitjaries aturar-te i mirar a quatre bandes, meditar i omplir els teus ulls de paisatges com a part del teu bagatge de vida.

El camí es fa curt i encara no et sents preparada per sentir sota els peus, nus, l'herba trepitjada per tants d'altres a ritme de salsa cubana.

Clou la lluna, negra nit, cel estelat, desitjos que recorren el cel.

Cal desitjar i creure, es facin presents.

Blau, verd, vestit de flors.