Vols ser recordat eternament ?
Sóc un dels 7.457.404.566 habitants del planeta terra. Un nombre que creix a ritme vertiginós mentre escric aquestes quatre ratlles.
N'hi ha molta gent que voldria ser considerada pels altres habitants de la Terra com a "terrestres extra". Algú que deixarà empremta del seu pas pel planeta.
Potser us agradaria haver estat algú semblant a Cleòpatra, Newton o Teresa de Calcuta per posar tres exemples. Ells seran recordats eternament per les seves singularitats. Cadascun en la seva àrea, matèria i temps.
Hi ha qui serà recordat per ser el primer a trepitjar la lluna, altres que ho seran per ser els pares de la informàtica i altres per ser conqueridors, dictadors o reis. Hi ha qui seran recordats com a poble esclafat, col·lectiu revolucionari o descobridors científics.
Contínuament sorgeixen, talment com estels fugaços, persones que es fan conegudes als ulls dels altres. Famosos per un dia, una època o una vida. Canten, ballen, fan comèdia o debaten sobre qualsevol bestiesa. També hi ha qui escriu pels altres, qui juga professionalment a un esport o qui es converteix en un delinqüent famós per la raresa de les seves accions.
Si rellegim el nombre d'habitants d'aquest planeta, podem arribar a les nostres pròpies conclusions, com per exemple: Amb un encert d'un 99'999999 % periòdic, asseguraria que cap de nosaltres, ni de les persones que coneixem al nostre voltant, seran recordades per cap fet destacable més enllà de la seva mort i si ho fossin, com a molt seran recordades com a una anècdota en la història de la humanitat.
Exceptuant als egòlatres que persegueixen somnis de grandesa, la resta de la humanitat, què fem per deixar empremta? Tenir fills. Perpetuar l'espècie. Contribuir al creixement desmesurat del planeta. Formar part del col·lectiu que creix industrialment de manera exponencial i desigual, esgotar els recursos, malmetent la natura i el nostre planeta alhora que, explorant l'univers desconegut a la recerca d'altres planetes a colonitzar, és l'actiu que deixem els nostres fills.
Egoistes del nord que omplim les nostres panxes mentre els del sud moren de gana o malaltia. Hipòcrites. Incapaços de mirar de fit a fit a aquells que ho pateixen al costat de casa nostra.
Hi ha qui em dirà que el problema és endèmic, universal. Un de sol no pot solucionar-lo. Ni una persona, ni un país, ni una organització de països com l'ONU. Així doncs, ja té l'excusa perfecta.
Només aquells que, sabent-se en la realització d'una tasca impossible, lluiten amb totes les seves forces per combatre i no defalleixen malgrat totes les desventures que es troben a cada instant de les seves vides, poder arribar un dia a aconseguir la fita que persegueixen, ser fidels a la seva manera de pensar i ser.
Aquestes són les persones, que un dia, haurien de ser recordades. Els millors haurien de viure eternament.
Hi ha qui serà recordat per ser el primer a trepitjar la lluna, altres que ho seran per ser els pares de la informàtica i altres per ser conqueridors, dictadors o reis. Hi ha qui seran recordats com a poble esclafat, col·lectiu revolucionari o descobridors científics.
Contínuament sorgeixen, talment com estels fugaços, persones que es fan conegudes als ulls dels altres. Famosos per un dia, una època o una vida. Canten, ballen, fan comèdia o debaten sobre qualsevol bestiesa. També hi ha qui escriu pels altres, qui juga professionalment a un esport o qui es converteix en un delinqüent famós per la raresa de les seves accions.
Si rellegim el nombre d'habitants d'aquest planeta, podem arribar a les nostres pròpies conclusions, com per exemple: Amb un encert d'un 99'999999 % periòdic, asseguraria que cap de nosaltres, ni de les persones que coneixem al nostre voltant, seran recordades per cap fet destacable més enllà de la seva mort i si ho fossin, com a molt seran recordades com a una anècdota en la història de la humanitat.
Exceptuant als egòlatres que persegueixen somnis de grandesa, la resta de la humanitat, què fem per deixar empremta? Tenir fills. Perpetuar l'espècie. Contribuir al creixement desmesurat del planeta. Formar part del col·lectiu que creix industrialment de manera exponencial i desigual, esgotar els recursos, malmetent la natura i el nostre planeta alhora que, explorant l'univers desconegut a la recerca d'altres planetes a colonitzar, és l'actiu que deixem els nostres fills.
Egoistes del nord que omplim les nostres panxes mentre els del sud moren de gana o malaltia. Hipòcrites. Incapaços de mirar de fit a fit a aquells que ho pateixen al costat de casa nostra.
Hi ha qui em dirà que el problema és endèmic, universal. Un de sol no pot solucionar-lo. Ni una persona, ni un país, ni una organització de països com l'ONU. Així doncs, ja té l'excusa perfecta.
Només aquells que, sabent-se en la realització d'una tasca impossible, lluiten amb totes les seves forces per combatre i no defalleixen malgrat totes les desventures que es troben a cada instant de les seves vides, poder arribar un dia a aconseguir la fita que persegueixen, ser fidels a la seva manera de pensar i ser.
Aquestes són les persones, que un dia, haurien de ser recordades. Els millors haurien de viure eternament.
Cap comentari
Desa el teu comentari