Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Com en un conte de fades


Un relat d'amor i fades, d'en Pep Cassany



Va decidir llençar les pors per la finestra.

Tant de temps esperant que es complissin els desitjos demanats en veu baixa al destí, es menjava els raïms de la sort en cada traspàs d'any, esperançada. Entossudida a demanar sempre el mateix i aquest any, ho demanava amb el segell "urgent". Si ha de ser, que sigui ara.

A vegades pensava que la vida li tenia preparades altres males passades, ja se sap, quan un està de pega, amb els collons ensopega. Havia complert altres desitjos i perquè no podia complir-se aquest. La sort estava canviant. Darrere els núvols sempre surt el sol.

Un cert regust amarg li venia a la seva boca en recordar les cicatrius del seu cor. Ferides guarides pel pas del temps i així i tot, desitjava desar enrere la seva llarga convalescència i tornar a enamorar-se. Difícil. Però no impossible. Fins ara els homes li havien demostrat la manca de compromís, d'un objectiu compartit o, unes aficions comunes.

Sexe a banda, que els passa pel cap? Trobar a algú amb qui compartir-ho tot i ser feliç ha de ser possible. Recuperar emocions, sentiments perduts, petons endreçats que mai havia donat. Estimar i ser estimada.

No estava disposada a renunciar. Havia llençat les pors per la finestra i en tot cas si cap li'n quedava, estava disposada a canviar-la per la prudència. Fins ara li havia funcionat no creure's al primer que passava i per fi ara, havia de mirar enrere i als costats i preguntar-se si la imatge somrient que retornava el mirall quan es preparava per trobar-lo era la seva. El rostre d'una dona enamorada.

Li costava de creure. Semblava un somni del qual no volia despertar. S'adormia embriagada d'il·lusions i esperances. Tot plegat li semblava un conte de fades. Sabia que tot aniria bé encara que li quedaven temences a un altre fracàs. Pensava en ell constantment i reconeixia en ell els mateixos sentiments. Posava cap al cor i aquest li demanava prudència, mentre el cor li demanava llençar-la per la finestra i viure aquest amor intensament.

Va llegir la paraula "t'estimo" i va respondre la seva prudència. No era molt d'hora per tan gruixuda paraula? Altre cop va ser el cor qui va respondre per a escriure i descriure els seus sentiments amb un, "jo també t'estimo".

I així és, com d'aquest conte contes de fades en sorgirà la llegenda on ambdós amants, grans, ferits, desitjosos d'estimar i ser estimats, enllaçaren els seus desitjos amb els seus sentiments i convertiren aquest escrit en l'inici de la seva veritable història d'amor.

Un amor, etern.

Cap comentari

Desa el teu comentari