Auto-retrat Psicològic. Sóc tot vida
Sóc addicte. Consumeixo els continguts d'internet 24 hores al dia 365 dies a l'any. M'aixeco i em connecto. M'adormo connectat. Repasso la premsa de tots els colors; reviso que han compartit les meves amistats a Facebook, Twitter o Instagram. M'aturo en els titulars que em criden l'atenció, tant siguin notícies internacionals com vídeos virals que mostren com és de senzill fabricar-se un robot. Sóc eclèctic alhora de consumir continguts.
Sóc addicte. Fumo. Des dels catorze anys que el meu pare em va regalar el paquet de tabac, el cendrer i l'encenedor; fumo regularment fins a vint cigarrets al dia. Només tres anys de la meva vida han estat sense fum.
Sóc addicte. Consumeixo televisió. En la desmesura, hi ha pel·lícules i capítols de sèries que he vist més de tres cops. Potser fins i tot en podria reproduir diàlegs o trobar-ne els nyaps.
Sóc addicte. Consumeixo alcohol. En la mesura recomanada per les autoritats sanitàries on, els efectes immediats no es deixen veure i a llarg termini, són recomanables o no d'acord amb les informacions interessades dels productors.
Sóc addicte. Col·lecciono falses amistats a les xarxes socials. Coneixences amb qui comparteixo relats, opinions o intercanvio Likes.
Sóc addicte. Al negre sobre blanc. Escric sense que ningú m'ho hagi ensenyat. Ara, desvergonyidament i sense saber-ne. Frustrat, de petit, hi havia qui considerava més important l'ortografia que el contingut. La pràctica i els correctors incorporats als processadors de texts de les computadores em permeten oferir-vos continguts que no us provoquin vòmits a l'hora de llegir-los.
Sóc addicte al treball per calés.
Sóc addicte. A la lectura, a la comprensió, el pensament, al diàleg i a les amistats.
Sóc addicte a les arts. Arquitectura, Pintura, Música, Literatura. Cinema.
Sóc addicte a l'amor.
Si les addicions limiten, controlen, ofeguen i et lleven les llibertats, la paraula que cercava no és addicte sinó llibertat, conjugat amb el verb "ser" i com a resultat, jo sóc lliure, per viure, descriure i contradir-me en tot moment.
Sóc tot vida
Sóc addicte. Fumo. Des dels catorze anys que el meu pare em va regalar el paquet de tabac, el cendrer i l'encenedor; fumo regularment fins a vint cigarrets al dia. Només tres anys de la meva vida han estat sense fum.
Sóc addicte. Consumeixo televisió. En la desmesura, hi ha pel·lícules i capítols de sèries que he vist més de tres cops. Potser fins i tot en podria reproduir diàlegs o trobar-ne els nyaps.
Sóc addicte. Consumeixo alcohol. En la mesura recomanada per les autoritats sanitàries on, els efectes immediats no es deixen veure i a llarg termini, són recomanables o no d'acord amb les informacions interessades dels productors.
Sóc addicte. Col·lecciono falses amistats a les xarxes socials. Coneixences amb qui comparteixo relats, opinions o intercanvio Likes.
Sóc addicte. Al negre sobre blanc. Escric sense que ningú m'ho hagi ensenyat. Ara, desvergonyidament i sense saber-ne. Frustrat, de petit, hi havia qui considerava més important l'ortografia que el contingut. La pràctica i els correctors incorporats als processadors de texts de les computadores em permeten oferir-vos continguts que no us provoquin vòmits a l'hora de llegir-los.
Sóc addicte al treball per calés.
Sóc addicte. A la lectura, a la comprensió, el pensament, al diàleg i a les amistats.
Sóc addicte a les arts. Arquitectura, Pintura, Música, Literatura. Cinema.
Sóc addicte a l'amor.
Si les addicions limiten, controlen, ofeguen i et lleven les llibertats, la paraula que cercava no és addicte sinó llibertat, conjugat amb el verb "ser" i com a resultat, jo sóc lliure, per viure, descriure i contradir-me en tot moment.
Sóc tot vida
Cap comentari
Desa el teu comentari